FANDOM


ELS BOUS A MI NO EM FAN POR

Monologo cómico y en verso, por Guillem Català Morro, "Es Català mallorquí"

El autor del popular monólogo, Guillem Català Morro "Es Català mallorquí" (Lloseta, 1898-1975), actor, director, glosador, y actor.

De muy joven sirvió en casa del médico Manuel Badia, en Sóller. Debutó con Sa pesta groga, de Pere d’Alcàntara Penya, con la companyia La Protectora Sollerense. El 1919 volvió a Lloseta, puso una tienda de zapatero.

Dirigió la compañia teatral 'Es Català mallorquí' desde los años veinte hasta los cincuenta, representando obras costumbristas por toda Mallorca.

Escribió poesias, y diversos monologos dramáticos y cómicos, alguno de los cuales los represento el mismo; el que tuvo mas éxito fue Es bous a mi no’m fan po (Salón Novedades de Lloseta, 11 de diciembre de 1938), en verso, en que un actor vestido de becerrista se orgullece de su valentía y cuando oye mugido de un toro se acovarda. Otro es Si jo era millonari!  (Teatre Principal de Inca, 1933), también en verso, en el que el protagonista, Perico, que siempre conto con los dedos, explica lo bien que viviría si fuera millonario.

Los versos y monologos publicados de 1930 a 1947 són Sa mort d'en Carratalà, Sa vida des pastó, ¡Memòries belles!, Couplets devertits, Sor Tomasseta, Cansons noves amb tonades antigues, Cant alegre, Es dos primés besos, Xiflats i xiflada, Gloses pageses, Sa cassada des ropits, Piropos a ses sogres, Sempre duch sa mala sort, Es quintos del trenta set, Es sa curra des cantó,i Sa mort de n’Alomar Florit.

Cuando murió su hijo, en 1947, abandonó el teatro. El 1956 publicó Sa mort d’en Toni Gelabert Amengual: notable corredor ciclista de Santa Maria, y solo actuó otra vez en un festival benefico en 1963. Se conservan diversas piezas cómicas y versos ineditos: Semana parroquial, Es pancaritat a Son Daviu 1955, Es pancaritat a Son Daviu 1956, Per sa muntanya, Es barrio d’es tres veïnats, Sa volta a Mallorca, Festes de Nadal, So mereix, Concurs de Selva, Es així, S’estornell, Es ben cert, ¡¡Oh, ses pessetes!!, Primera comunió, i Damunt es pont d’el Cocó.

Paso los últimos años de su vida en la indigència (Gran Enciclopèdia de Mallorca, III, pàg. 222).

 

 

 

Acto único

 

Cuando sube el telón, el actor está paseando de lado a lado del excenario con mas sal que  Ses Salines, entonando el paso doble "Gato Montés", va vestido de "becerrista" y da capotes a la silla alta que le sirve de buey. Cuando se para dice:

(A sa cadira)

Si això tornava un bou

¡Quin bescuit que li daria!

Com un ca m'hi aferraria

tot dispost a fer-ne brou.

Se sabria lo que es bo

ja el posaria covent

li donaria entenent

que "es bous a mi no em fan por".

(Donant per xicuelinas s'adelanta an es prosceni)

¿Jo, por des bous? Cap com aquesta,

es paraula que'm fa riure (riu)

si ara venia un mihura

me serviria de festa.

¿Amb sos bous? No tenc compàs

no los tenc gens de mania

si en vengués un li faria

filigranes a quintars.

Sense d'ell fer-me gens lluny

el faria passar així (Donant un pase de pecho)

i si no volgués envestir

li arrambaria aquest puny. (El mostra)

Tenc un puny com a Sansó

que'n treballar tot són manyes

li trencaria ses banyes

com que trencar un aubó.

¿Amb sos bous? No tenc mesura

de tot vent l'arriscaria,

tenc tres ensais cada dia

i sé fer tota postura.

Sense estar gens retgirat

es morros li tocaria

davant ell me vestiria

si anava jo despuiat.

Li giraria es davants,

li giraria es darreres,

bolets forts per ses polseres (Mostra es puny)

n'hi pegaria bastants.

M'asseuria davant ell

i sense tirar jo cap planxa

des pèl més llarg de sa panza

en faria un pinzell.

Per damunt i per darrera

el me veuríeu paupar,

veureu lo que'm va passar

fa mig any a s'Albufera.

Érem un company i jo

que anàvem d'excursió a peu,

vos ho cont perquè vegeu

que "es bous a mi no em fan por".

¿Jo por des bous? ¡Quin desbarat!

tan gros que per mi seria

si en ves un l'encalçaria

fins que l'hauria agafat.

Era això un dematí

que trepitjant carretera

trobant-nos a s'Albufera

veinat de Son Sant Martí.

Per predios grans i menuts

miràrem es panorames

i per donar gust a ses cames

reposarem deu minuts.

Prenguérem de lo més bé

una pedra per butaca

i mos treguérem sa petaca

i un xigarro varem fer.

Quan es metxero encenia

per dar foc an es pitillos

vérem un bou des més pillos,

cap a noltros que venia,

Es meu company va fugir

igualment que un ca de caça,

però, jo?, ni una passa,

vaig pujar damunt un pi. (Com si res)

Dalt des pi em vaig fermar

amb tres voltes per ses cames

i mir a davall ses rames

i es banyut vaig afinar.

M'aferr més fort an es pi

a un brancó com es braç

i amb so penyuelo des nas

en foraster li vaig dir:

(Posa sa capa a damunt sa cadira, i de sa butxaca es treu es guardasorells ple de forats i dóna pases de muleta com si es trobàs an es pi).

Passa bicho malcarado

otra vez passa vadello

no me puncharás sa pello

porque estoy muy enfilado

El vaig fer batre un poc

i amb sa seva idea loca

sucava fort per sa soca,

estava encès com a foc.

Es meu company me cridava

de ben enfora amagat:

¡No sigues tan arriscat,

ai de tu si es cor et faltava!!

¡¡No tengas medio!! Li vaig dir

¡¡ Que estic ben assegurat

que amb fil de ferro gruixat

jo estic fermat an es pi!!

M'enfadava quan el sentia

an aquell cap de tortuga,

en veure jo gent poruga

amb un toc la mataria.

¿Què es això tanta temor

que mori d'un pic sa por

no sé com, no són com jo

que el torei amb mocador.

(Dóna dos pases por bajo i se'l posa dins sa butxaca)

Por fin es bou se'n va anar

tot rabies, aquella hora,

i quan va esser tres quarts enfora

a poc a poc vaig davallar. (Agafa sa capa)

Es meu company vengué a jo

més trist que un dalló subent

i em digué: Ets un valent! (Amb veu d'assustat)

"Es bous a mi no em fan por" (Amb molta xuleria dóna una verónica)

¿Jo por des bous? Coranta gotes,

me bastaria ben poc

sense tornar blanc ni groc

a ses costelles les hi trenc totes. (Mostra es puny)

¿An es bous? Los fas pesà,

per a ells jo pes com a plom,

enfin, ja veis qui som

amb lo que acab de contar. (Amb importancia)

Quan vaig a ses becerrades

que fan continuament

veritat me pos content

en veure tantes porcades.

Quan jo veig aquells toreros

que pareixen pelacanyes

que se fan por de ses banyes

cridant fort, los dic: ¡Panderos!

Si no fos de que me pos

sempre es cap damunt de tot

a dins sa plaça amb un bot

baixaria per fer gros.

(Des públic respon un espectador amb el geni més curt que sa cova d'un calàpot, i dirigint-se a s'actor diu: ¡Ca, barret!)

¿Si hi baixaria? I a la carrera. (Dirigint-se tot furiós a l'espectador)

Si m'obria pas sa gent

i los daria mal rebent (Enfabiolat)

una espolsada grosera

¡Fuera quente! Los diria. (Marcant es detalls)

Covards. No valen un sou

i tot sol davant es bou

agonoiat quedaria.

I sense espasa ni muleta

ni banderilles de foc

as mig des front amb un toc (Mostra es puny)

li donaria s'estreta

Es bou en terra cauria

sense adob des menescal

i es públic en general

de capells me taparia.

A saludar sa "penitenci" (Caminant amb arte)

aniria amb molt de salero

dirien: ¡Oh, quin torero!

tots me tendrien tendenci.

La oreca me darien

sa cova i es quatre peus

i es toreros tan jueus

empegueïts quedarien.

Coixins, patates, botelles

pes seu cap los tirarien

i a mi escombros  me treurien

ses més serranes femelles.

I jo estaria tot fideus

quan a l'aire me durien,

cossigoies me farien

per ses... cames i es peus.

Sa música tocaria

un flamenco repertori

per tot arreu gran memori

jo diestro deixaria.

(Amb sa ma eixamplada se pega un toc enmig de sa pitera)

Papers de banc, plata i or

des públic me tirarien

per la cancó que veurien

de sang meva me fas taques.

Si an aquest moment venia (S'arromanga es braç dret)

un bou maleit foraster

lo mateix que un carnisser

jo jur (Jura) que el despatxaria.

Oh! si ara es presentava

un pal ha o un tavernero

li pegaria un bolero (Mostrant es Puny)

pag des coll si no el matava.

(Se sent un bramul d'un bou a dedins)

¿Que es ara lo que he sentit? (Tremolant de por)

¡Això era es bramul d'un bou!

¿Que estic despert o dormit? (Sa mossega un dit de sa mà)

Despert estic, no somii

enfora tenc ses lleganyes,

¡ no vull morir dins ses banyes!

escapar-me jo confii.

(Fuig corrents i quan es an es portal torna arrere en sentir altra vegada un bramul a dedins)

¡Santa Clara, que és això! (Un bramul a dedins)

¡Ai, sant Gil, quin desespero!

me pensava esser torero

i amb sos bramuls m'he fet por. (Suplicant)

¡Ai, sant Lluc, evangelista!

es traque de becerrista

avui mateix li peg foc.

Me pensava esser en Cocou

donant capes a sa cadira

i ara es cor molt es retgira

i lo demés es commou.

Mirau que d'il.lusions

m'havia jo carregades (Se senten potades a dedins)

¡Ara ve! Sent ses potades

me vol espidà es... ronyons! (Ben assustat)

Que el vull matar ha sentit. (Un bramul a dedins)

¡Ai, bouet! Anava de bromes,

no em fasses córrer ses pomes.

¡Ara ve! ¡Vet-aquí! (Mirant per l'esquerra amb uns ulls com platets)

¡Me mira! ¡Me vol matar!

¡Es tan gros com una cabra!

¡Sant Benet! ¿No hi ha un arbre

per jo poder-me enfilar?

¡Si me'n vaig i top amb ell,

santa Paula, quin embull! (Un bramul de dedins)

¡Ai, bouet! Per cert no vull

que tu me fasses sa pell.

¡Feis-lo fugir sant Simó!,

¡engegau-lo, sant Conrat!,

que des susto que m'ha dat

he mollat an es... grifó. (Fent es tro)

Estic remull just un ble,

ves-te'n bou i no et veuré,

te jur (Jura) que mai més tendré

altre ensai per matar-té.

Des disgust es lleu me corr,

res natural me respira,

toreiar una cadira

no és toreiar un bou (Un bramul a dedins)

¡Ai, bouet! I que m'espantes

i jo me creia valentia,

m'has fet dir sa lletania

de tots es sants i ses santes.

¡Oh, Que es de trista aquesta hora!

¡Bouet, no me fasses traus!,

que et promet de dar-te aufaus

d'un quilómetro enfora. (Un bramul a dedins)

¡Ves-te'n, no fasses més muu!

que m'has fet perdre es grampons, (Senyalant-se es cap)

(Un bramul a dedins) ¡Ai, bouet! Es meus calçons

han servit de lloc comú. (Dos bramuls ben forts de dedins)

¡Des susto ja fas es tro!

sols no sé a on estic.  

(An es públic)

Aplaudiu que me desdic,

es bous a mi me fan por. (Ben marcat)

Queda temblando como una hoja de pollo, mientras baja el telón.

¡Interferencia de bloqueo de anuncios detectada!


Wikia es un sitio libre de uso que hace dinero de la publicidad. Contamos con una experiencia modificada para los visitantes que utilizan el bloqueo de anuncios

Wikia no es accesible si se han hecho aún más modificaciones. Si se quita el bloqueador de anuncios personalizado, la página cargará como se esperaba.

También en FANDOM

Wiki al azar