FANDOM


Considerand un idioma desd'es punt de vista humà, tota consideració colectiva d'es llenguatje, ja sigui d'un idioma molt estês, ja sigui d'un idioma de mínima estensió, té dret a n'es macsim respètte. Respètte reconegud a sa Declaració Universal d'es Drets Llingüístics. Y ês un atentad contra es Drets llingüístics imposà a una comunidat, una llengo que no ês sa que per costum xèrra, ni ês sa de sa nació a hon s'hi tròba políticament incluida. Perque sas llengos las fan es pobbles emb so séu xerrà de cada día, no es llingüístas. Escèpte de que siguin llengos sintèticas, llengos de laboratòri.

Sas llengos se forman, no s'inventan, brollan y créxen a poc a poc entre pobbles unids per flocs d'una matéxa cultura social. O siga, per una matéxa històri. Ja que sa llengo nex emb sa persona; y segons aquéxa persona nesqui a un llog o a un altre, aprên a xerrà d'una forma particulà y diferenta de altras bandas. Una vegada sa persona ja ês gran, ordéna el món que l'enrevolta posand noms a sas còsas, a n'es llogs per hon passa, a sas costas, montañas, rius, etc. Desd'es moment qu'aquéxa persona ja sab xerrà, se junta emb altras de sa séua matéxa forma d'esprésarsê, canvían conexemens, fan festas, jogs, etc. Tot assò, emb so passà d'es tems, va formand lo que serà sa cultura d'aquéxas personas que forman una comunidat emb una matéxa llengo y costums. Per axò s'històri de sa llengo baléà no comènsa emb sa conquista d'es Réyne de Mallorca p'En Jaume I d'Aragó, Conte de barcelona y Señó de Monpellé, si no que sa nostra llengo se comensà a formà ara fa uns 9000 añs, en ple Messolític. Axí eu mos ho confirma s'Arqueología.

¿D'hon venguéren es primés y sucessius habitans de Baléàs?, supostament, d'hon sempre han vengudas sas grans migracións, de Llevant. D'allà venguéren es constructós de sas edificacions de caracte cíclope, dèxand sa séua cultura per tot allà hon passavan, Turquía, Grècia, Italia, Serdéña, Baléàs, mitjorn, ponent y tramuntana de sa costa de sa península Ibèrica, arriband fins a sas Cassitérides y Dinamarca. Sempre perseguind es sol. D'aquéxa forma, conoxedós d'aquesta ruta ubèrta tans de mils d'añs enréra, arribaren a Baléàs es fenicis emb sa séua cultura y llengo, substratte llingüístic d'es baléà. D'aquéxa forma baléàs se convertí emb so cap de pont que donà pèu a sa fundació de més colònias fenicis a sas costas ibèricas: Cartagéna, Màlaga, Adra, Cadiz, etc. D'aquéxa època mos quéda es ball d'es Cossiés, y possibblement es de sas Àguilas, es pandéro, es fabiol, es tamborí y sa xeremía.

Y en matèri de llengo, mos quédan sas desinèncis -ITX , -UTX , -ITXOL. ( Fornalutx, Ferrutx, Andraitx, Felanitx, Favaritx, Costitx, Caymaritx, Portitxol, Andritxol, etc. ) Més endevant y emb barcos fenicis arribaren ets israelitas de s'època d'En Moissés, mesclandsê emb sa pobblació nativa-fenici. Adoptand a poc a poc sa séua cultura y costums, qu'hêm conservadas fins a s'actualidat: sa forma de celebrà Pasco, sa forma de celebrà Nadal, es calendari d'en Salomó, es cocarròys, crespells y robiols, es brodats, etc., escèpte sas de caracte relligiós ja que tots, emb so passà d'es tems se cristianisaren. D'aquesta cultura, dins es substratte llingüístic tenim paraulas còma: Magalluf, Galilèa, robiol, crespell, barriona, Bet, pasco, matrac, etc.

Més tard arribaren es Grègs, que també déxaren part d'es séu bagatje llingüístic emb paraulas còma: Artà, Pantalèu, rovélla / rohélla, estàda, atapins, gelós, flayra, etc.

Ja domés emb axò mos porêm donà una idèa de com xerraven es nostros antepassads, mols de sigles antes de que en Jàume I conquistàs es réyne de Mallorca. Però no acaba aquí sa formació de sa nostra llengo, ja que varis sigles después, a n'es 123 antes d'el Bon jesús, arribaren es romans emb en " Quinto Cecilio Metelo " que dugué es llatí; y no domés axò, si no qu'emb so du moltas de familis íberas perque pobblàssen sa part de Lluch Majó y Campos, qu'estava molt despobblada, se mos afagíren paraulas íberas qu'avuy en día conté s'Euskera, y que son: Pitxé, jac, mendía, garau, garí, sèrra, hostal, galant, llogué, mondragó ,etc. (pitxar, jake, mendia, garau, gari, zerra, ostatu, galant,aloger).

S'asimilació d'es llatí p'es pobble baléà, tardaría més de 400 añs, perque sabêm per s'Encíclica d'es Bisbe Sevéro de Menorca, qu'es noms de sas dònas de Baléàs a n'es sigle V d.C. encara éran de prosedènci grèga. Y sa crissis d'es llatí an aquet matex sigle, no va efectà per rês a Baléàs precisament per essê illas. Emb tots aquets ingrediens, es baléàrics vàrem anà pastand sa nostra llengo emb una fonètica dolsa hereuada d'es grèg, y que no se devía diferencià molt de sa d'ara. Cuand quédàrem bax es podè de Bizanci, no tenguérem cap probbléma per entendrermós emb élls, ja que tembé xerravan un llatí molt elenisad. Assênd ja a n'es sigle vuyt, concrétament a n'el 799,(Cataluña encara no eczistía), mos arribaren occitans y provensals, (430 añs antes de sa conquista d'En Jàume I), degud a que noltros demanàrem aussili a n'En Carlo Magno, perque ets àrabés mos volíen invadí. Éll va correspondre, y es pobble baléà, d'agraiment eu va jurà còma réy y aquex créà es réyne de Baléàs. Y precisament d'aquí mos vé a n'es baléàrics lo molt d'occità - provensal que tenim dins sa nostra llengo : aygo, gabi, elegant, aygordent, fusté, menud, menuda, menudería, sensê , etc. ( aiguo, gabi, alegant, aigu'ardén, fustié, menudo, menuda, menudarié, senso,etc.).

A n'el 814 y poc antes de morí, En Carlo Magno va enomenà réy de Baléàs a n'es séu nét Bernat, fiy d'En Pipino. Axí fins cincuanta sèt añs después (856) a hon sí mos conquistaren ets àrabés. Però lis durà poc perque es cab de tres añs, a n'el 859, conquistaren Baléàs es normandos, qu'estaren aquí fins sa definitiva conquista p'ets àrabés a n'es sigle dèu. Déxandmós paraulas còma: guèrra, espasa, parra, sala, ròba, etc.

D'ets àrabés no porêm di cèrt y segú quinas paraulas mos déxaren, perque no mos hêm de olvidà qu'es fenicis, mos enseñaren s'agricultura, s'art de sa navegació, sa construcció de barcos, es fé vidre, s'ofici de sa métalúrgia, fé sas sínis, etc, y emb ell tota sa nomenglatura d'es noms de sas eynas y péssas. (Per axò son mols es noms d'eynas d'es camp y altres oficis que son diferens a n'es de Cataluña, ja qu'es séu substratte cultural ês cristià-germanic). Per consiguient di que sini, per eczémple, ês una paraula de prosedènci àrabé, ês arrisquersê a pégà una patinada, perque no mos hêm d'olvidà qu'ets àrabés éran veynads d'es fenicis y d'ets israélitas, y paraulas tan bàssicas, podría sê benbé que fossen comunas a sas tres ètnias, que, ademés, llingüísticament pertenexen tots tres a sa famili llingúísta "camito-semítica".

Àra be, durant sa dominació mòra, que durà uns trecens añs, es gros d'es pobble va seguí xerrand es romans mallorquí, y degud an assò, En Jàume I cuand arribà a Mallorca no tengué cap probbléma idiomàtic a s'hòra de conversà emb so pobble natíu, però si que va havê de mesté un jodío de Zaragossa versad en llengo àrabé, cada pic que va havê de xerrà emb so Walí de Palma. Sa pròva més irrefutabble de qu'aquí se xerràva romans mallorquí la tenim en lo escrit en es Llibre d'es Fets, escrit en priméra persona p'es pròpi Jàume I, que mos dona conte que no va tení que mesté cap intérprete d'àrabé emb en Alí de sa Paloméra, ni emb En Ben Abêt. Ni en tenguéren de mesté cap, es bal.les que a instanci d'es pròpi pobble mallorquí va anomenà molt antes de conquistà Palma.

Emb en Jàume mos arribà es romans llemosí empleyad desd'es mitjorn de Fransa fins a Valènci, es romans aragonès y es romans castellà. Y com que no hey hagué cap repobblació de cap casta, es pobble baléà, va seguí xerrand com eu havía fet fins llevonses. Ademés que, fins a n'es sigle vint, es noranta per cent de sa pobblació éra analfabèta; lo que mos demostra que durant tots aquets sètcens añs passads desde sa conquista, éra d'el tot impossibble p'es total de sa pobblació aprende una llengo forastéra si no s'anava a escòla. Y no va essê fins a n'es sigle vint que s'obbligà a anarhí fins s'edat de 14 añs. Per consiguient es Llemosí ha quedat escrit a n'es documens, però no éra ni ha estad may sa llengo d'es pobble.

Talment com avuy en día, a hon sa llengo oficial de Baléàs y per consiguient sa llengo escrita, per manament polític ês sa catalàna, y sa que xèrra y empleya es pobble còma llengo materna y de relació, y qu'ês sa que realment val perque se mantén viva, ês sa Baléà.

Es fet de que per sas costas de Girona (Ampurdà) y Rosselló se xèrri empleyand ets artículs baléàrics " sa y es " , ademés de una vocalisació parescuda, ês degud a sa colonisació d'aquéllas costas per es baléàrics que fogiren de sas illas a n'el 856, degud a s'arribada y conquista d'ets àrabés. Tal fet històric eu mos ho confirme es fet, de que cuand el réy En Jaume I a 1229 va fé es reparto d'es réyne de Mallorca entre es séus, segons sas tròpas que cadascú duría a sa Conquista, éll se va reservà per sí es domini de tots es castells que se trobassen a Mallorca. Però En Nuño Sanz, conte de Rosselló, li va fé sabre qu'es castell de Montuèri éra de sa séua famili desde molt antic, y per consiguient no s'ho poría quédà. Y axí se déxà per escrit y firmad per totdós dia 10 de Jané de 1229. Y axò domés té una esplicació; que sa prosedènci de sa famili d'es Conte de Rosselló, éra descendent d'es mallorquins que fogíren de cap allà a n'el 856. Per axò no ês d'estrañà que per Girona y Rosselló se xèrri parescud a noltros.

A s'època d'En Jaume II de Mallorca, sa nostra llengo ja se va mostrà formada, estructurada, emb sos escrits d'en Ramón Llull, empleyand com ês natural, es pronoms, artículs y altras paraulas esclusivas de Baléàs, tal com: Nostro, vostro, llengo, hòmo, sa, orde, l'ey, servici, etc. Essend una falsedat històrica-lligüística presentà a n'en Llull còma autó de català. Perque lo cèrt ês que escrivía en Mallorquí. S'autorisàda veu de don Pèp Vidal y Ròca, Llissenciad en Teología per s'Universidat Gregoriana y en Filología Hispànica per s'Universidat de Barcelona, Llullista y Membre de sa "Maioricensis Schola Lulista", diu: "Es catalanisme d'en Ramón Llull, ês comparabble a n'es castellanisme d'el Cid. O sía, son producte de s'historiografía romàntica." (Historia de Baleares. Diario de Mallorca. Tom III, p.971. Palma 1991).

Desde llevonses fins avuy en día, es pobble Baléà ha seguid xerrand poc més o manco com es sigles passads, efegind paraulas d'altras llengos, sobre tot de sa castellana, a n'es séu lècsic; tal y com correspòn a una llengo viva. Ja més modèrnament n'hi ha efegidas de s'Inglès, llengo de relació internacional gracis a n'es nortamericans y japonesos y sa séua tecnología.

¡Interferencia de bloqueo de anuncios detectada!


Wikia es un sitio libre de uso que hace dinero de la publicidad. Contamos con una experiencia modificada para los visitantes que utilizan el bloqueo de anuncios

Wikia no es accesible si se han hecho aún más modificaciones. Si se quita el bloqueador de anuncios personalizado, la página cargará como se esperaba.

También en FANDOM

Wiki al azar